Unitat 4. L'accident de circulació

	És un succés eventual, com a conseqüència del trànsit, en el qual intervé qualque unitat de trànsit (persones, via pública, vehicle) i es produeixen morts, lesions i danys

Causes

- Incompliment de les normes i els senyals de trànsit
- Velocitat inadequada
- Condicions atmosfèriques
- Falta d'atenció
- Alcohol i altres substàncies
- Fallades mecàniques i mal estat de la calçada
 

PREVENCIÓ

MESURES DE SEGURETAT


ACTIVES: Són les que serveixen per evitar l'accident: ABS, reflexos...

PASSIVES: Les que en minimitzen les conseqüències: airbag, barres laterals, etc.


COM ACTUAR EN CAS D'ACCIDENT

Segons les nostres lleis, existeix l'obligació INELUDIBLE de tots els usuaris de la via de socórrer les víctimes dels accidents de trànsit.

SENYALITZAR EL LLOC DE L’ACCIDENT

AVISAR ELS SERVEIS D'URGÈNCIA:

- OBSERVAR I DONAR EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE DADES

- ATENDRE ELS FERITS

- COM A NORMA GENERAL, NO MOURE EL/S FERIT/S!

- NO DONAR-LOS BEGUDES NI MEDICAMENTS

- NO LLEVAR-LOS MAI EL CASC

Unitat 4. Alcohol, drogues i conducció


Totes les begudes alcohòliques contenen alcohol etílic (etanol), que és el responsable dels efectes psicoactius d’aquestes begudes. La concentració d'alcohol varia d’unes begudes a unes altres i ve expressada pel grau alcohòlic.

El grau alcohòlic representa la quantitat d’alcohol que contenen 100 cc d'una beguda. Una beguda de 40° conté 40 cc d’alcohol pur. Els nivells d’alcoholèmia i la rapidesa amb què va augmentant estan condicionats per diversos factors:

• La quantitat d’alcohol ingerida. Com més alcohol s'ingereix, hi ha més absorció i les xifres d'alcoholèmia són més elevades.
   
• El grau alcohòlic de la beguda. La velocitat d’absorció és major com més graduació tenen les begudes.
   
• El temps emprat en beure. Si es beu a poc a poc l’alcoholèmia no sofrirà ascensos bruscs.
   
• El buidatge i ompliment de l’estómac. Amb presència de menjar el ritme d’absorció és més lent (fins a un 50%).
   
• El contingut de gas a la beguda.
   

El fet de conduir un vehicle a motor o un ciclomotor sota els efectes de les begudes alcohòliques o drogues és una infracció penal que implica:

• Pena d’arrest de fins a dotze caps de setmana a la presó.
   
• Multes que poden anar de 6.001’01 a 24.040’48 euros.
   
• Retirada de la llicència de conducció d’un a quatre anys.
   

Unitat 4. L'alcohol

L’ALCOHOL I LA CONDUCCIÓ

Poca gent pot posar en dubte que el factor humà explica directament les tres quartes parts dels accidents de trànsit. Dins aquest factor, el consum de begudes alcohòliques és possiblement el factor de risc més important i evitable en els accidents de trànsit. No solament augmenta el risc d’accident sinó que, a més, contribueix que la gravetat de les lesions sigui major.

El grup d’edat de 16 a 24 anys és el segon que consumeix més alcohol. Els homes en beuen tres vegades més que les dones, exceptuant les al·lotes de 15 a 18 anys. Aquestes dades afecten de ple la joventut, edat on la passió per la conducció és més elevada.


TIPUS DE BEGUDES

El principi actiu d’una beguda alcohòlica és l’etanol, que es considera una droga psicodepressora de caràcter sedant; per tant, altera el sistema nerviós central i el comportament del conductor. A més d’aquesta apreciació, hem de saber que s'elabora amb més de 70 additius, fet pel qual no es considera un aliment, està adulterat.


COMPORTAMENT

Molts conductors que han begut generen una falsa seguretat de si mateixos, i arriben a infravalorar els efectes que l’alcohol té sobre la seva capacitat de rendiment. L’alcohol disminueix la percepció dels riscs, cosa que implica un augment de la tolerància d'aquests. D’aquesta manera el conductor prendrà decisions més perilloses.

ACLARIMENTS SOBRE L'ALCOHOL
 

+

=

Unitat 4. Comentari de text. Alcohol, drogues i conducció

Vés a la fitxa 4; veuràs aquest text. subratlla el que creguis mès importat i respon les següents preguntes:

1. Diferencia entre seguretat activa i passiva, i posa exemples concrets.

2. Aplicant els conceptes introduïts de biomecànica i cinètica, explica per què les conseqüències dels accidents en moto són més greus.

3. Tens un amic que va en motocicleta sense el casc. Intenta convèncer-lo amb el màxim d’arguments perquè se’l posi.

Lesions més freqüents per no seguir les normes de seguretat

Una deficient educació viària, una conducta amb un risc excessiu entre els conductors, la falta d’observació de les normes de trànsit per part dels vianants, la manca d'ús del casc en motoristes i del cinturó de seguretat en conductors d'automòbil, així com una xarxa viària amb deficiències o una ingesta excessiva d’alcohol, són algunes de les causes de l’alta mortalitat per traumatismes. Açò representa la tercera causa de mortalitat en la població adulta, però entre els 15 i els 30 anys representa la primera causa de mortalitat.

En el nostre entorn Portugal, Grècia i Espanya serien els països amb major taxa de mortalitat per 100.000.000 de quilòmetres recorreguts.

Es considera que l’alcohol intervé com a agent que produeix o facilita més d'un terç dels accidents mortals de trànsit.

Alfonso García Castro, metge de SAMUR explicà en la seva ponència en què consisteix la biomecànica: “És una ciència que tracta de descriure els mecanismes lesius, explicant les lesions produïdes en l’organisme humà, mitjançant la integració de diferents disciplines com Epidemiologia, Física, Enginyeria (disseny de vehicles segurs per a passatgers i vianants)".

García Castro diferencià la seguretat passiva de l'activa. Per a Castro, l’activa tracta de reduir la producció d’accidents amb millors llums, frens ABS, pneumàtics més adherents, potència ajustada del motor; mentre que la passiva tracta de reduir les lesions sobre les persones a conseqüència de l’accident. Aquesta darrera inclou cinturons de seguretat, airbag, casc per a motoristes i ciclistes, parafangs absorbents, barres de seguretat laterals, dispositius de barres antibolcada, etc.

La biomecànica explica la producció d’un tipus determinat de lesió, en funció de l'energia transferida a aquest cos, i de la resistència orgànica per zones anatòmiques, edat i sexe. Es recolza en l’estudi de les lleis de física de Newton sobre la transferència de l’energia cinètica produïda, i mitjançant l’enginyeria intenta reconstruir l’accident.

Mentrestant, altres disciplines tracten d’explicar el factor humà com a causa que produeix o facilita els accidents, per la influència de determinades substàncies (substàncies tòxiques, alcohol, medicaments), comportaments i alteració en el rendiment humà en els temps de reacció, capacitats perceptives, etc.

Castro relacionà les energies alliberades en l’accident amb les lleis de Newton en diversos punts. Segons ell, un cos en moviment continuarà la seva trajectòria de manera contínua i permanent, mentre no hi hagi una força externa que s'oposi a aquell moviment. També va afegir que la quantitat d’energia determinada pel moviment ve donada per la fórmula següent:

  Ec = M x V2 
M= massa      V= velocitat

Tot açò és per concloure que a tota acció s’oposa una reacció igual i de sentit contrari. D’aquesta manera explica les col·lisions. Les lesions es produeixen quan una determinada estructura corporal veu superat el seu límit de resistència per l’energia a la qual ha estat sotmesa.

Com més gran sigui la dispersió de l’energia en l’espai i el temps, menor serà la lesió produïda o la diferència entre sobreviure o no. En açò es basa el cinturó de seguretat (reparteix l’energia sobre una superfície àmplia del cos en recolzar en una banda ampla sobre estructures resistents) o l’airbag. Per altra banda, els accidents de trànsit i els seus mecanismes lesius es descriuen clàssicament segons el vehicle que hi hagi implicat: automòbils, motocicletes i ciclomotors, bicicletes, camions i autobusos. Segons la direcció de l’impacte es classifiquen en: xocs frontals, laterals, d'envestida, de bolcada i atropellaments.

A la mateixa velocitat l’energia alliberada depèn de la massa, per açò és més greu l’atropellament per vehicles pesats que per vehicles lleugers. En aquest sentit, el factor més determinant de la gravetat és la velocitat amb què es produeix.

L’atropellament suposa un impacte lateral en el 90% dels casos. A Espanya suposa aproximadament el 17% de víctimes mortals en accidents de trànsit. Quant als accidents de motocicletes, García Castro assenyalà que afecten, en general, a la població jove i que, a més, suposen el 17% de les morts en accidents de trànsit a Espanya. Les lesions principals consisteixen en contusions, erosions i fractures de membres inferiors. Es produeixen per impacte directe, caiguda secundària i cop o per sortir projectat a l’aire. Són freqüents les fractures vertebrals dorsals, amb lesió medul·lar o sense, després de ser llançats per davant de la moto i d'haver xocat amb un obstacle.

Altres lesions que es produeixen durant la caiguda són les ferides i seccions provocades per les baranes. El casc és el millor dispositiu de seguretat passiva per a motoristes: redueixen la mortalitat i les lesions greus en el 29% dels casos. És de tots coneguda la seva influència en els accidents de trànsit, i en destaca la incidència en els joves.