(Publicat B.O.I.B. Núm. 140 de 22-11-2001).  (modificada pel Boib, núm. 29 de 03-11-2003).

	CAPÍTOL 1 – Disposicions Generals
	CAPÍTOL 2 – Nivells de renou admissibles en el medi urbà
	SECCIÓ 1– Criteris generals de prevenció
	SECCIÓ 2 – Nivells màxims en el medi exterior
	SECCIÓ 3 – Nivells màxims en el medi interior
	CAPÍTOL 3 – Criteris de prevenció específica
	SECCIÓ 1 – Condicions acústiques en edificis
	SECCIÓ 2 – Renous de vehicles
	SECCIÓ 3 – Comportament dels ciutadans en la via pública i en la convivència diària
	SECCIÓ 4 – Treballs en la via pública que produeixin renous
	SECCIÓ 5 – Màquines i aparells susceptibles de produir renous i vibracions
	SECCIÓ 6 – Sistemes d’alarma
	SECCIÓ 7 – Condicions d’instal·lació i obertura d’activitats
	CAPÍTOL 4 – Amidament de renous i límits de nivell
	CAPÍTOL 5 – Vibracions
	CAPÍTOL 6 – Limitadors de so
	CAPÍTOL 7– Vigilancia i inspecció
	CAPÍTOL 8 – Infraccions (Molts greus) (Greus) (Lleus)
	CAPÍTOL 9 – Sancions
	Disposició Addicional
	Disposicions Transitòries
	Disposicions Finals
	Disposició Derogatòria

(Publicat B.O.C.A.I.B. núm. 119 de 21-09-1991).

CAPÍTOL 1 – DISPOSICIONS GENERALS

El present capítol regula l’actuació municipal per a la protecció de l’ambient contra les pertorbacions per renous i vibracions dins el municipi.

Correspon a l’ajuntament exercir el control del compliment d’aquesta ordenança, exigir l’adopció de les mesures preventives, correctores o reparadores necessàries, senyalar limitacions, ordenar les inspeccions que siguin necessàries i aplicar les sancions corresponents en el cas que s’incompleixi l’ordenat.

Aquesta ordenança és de compliment obligat per a tota activitat que es trobi en funcionament, exercici o ús i comporti la producció de renous molestes i vibracions. És exigible mitjançant la corresponent concessió de llicències i d'autoritzacions municipals per a tota classe de construccions, demolicions, obres en la via pública i instal·lacions industrials, comercials, recreatives, musicals, espectacles i de serveis, i totes aquelles que es relacionen en les normes d’ús dels plans generals d’ordenació urbana, així com per a les ampliacions o reformes que se’n projectin o executin a partir de la vigència d’aquesta Ordenança i, si escau, com a mesura correctora exigible, de conformitat amb la normativa vigent

4.1.- Renou: S’entén per renou, qualsevol so susceptible de molestar la població o bé causar-hi un efecte psicològic o fisiològic advers, tal com ansietat, estrès o trastorns similars.

4.2.- Renou continu: El que es presenta a l’ambient de forma permanent; és a dir, durant llargs períodes de temps.

4.3.- Renou esporàdic: El que es presenta per períodes de temps curts.

4.4.- Renou: periòdic: El que es presenta de manera intermitent.

4.5.- Renou impulsiu: El de durada molt curta, generalment inferior a un segon, amb un increment molt pronunciat de nivell i una ràpida disminució, com ara cops, caigudes, explosions i similars.

4.6.- Renou de fons: L’existent en absència de focus pertorbadors.

4.7.- Renou ambiental urbà: El resultant de les combinacions de les diferents fonts sonores que es donen a la via urbana, degut, principalment, a la realització i el funcionament de les diverses activitats de la vida quotidiana.

4.8.- Vibracions: Moviment del sòl, parets o estructures, capaç d’ocasionar molèsties a la població o danys a les persones o béns.

4.9.- Emissió: Nivell sonor produït per una font acústica.

4.10.- Immisió: Nivell sonor existent en un punt durant un període determinat de temps.

4.11.- Ambient exterior i interior: Classificació dels entorns subjectes a legislació; es consideraran ambient exterior aquelles àrees exposades a l’aire lliure, i interior aquelles que es trobin protegides en l’interior d’edificacions.

4.12.- Zona de sensibilitat acústica: Àmbit territorial amb una mateixa qualitat acústica.

4.13.- Activitat: Qualsevol instal·lació, establiment, o desenvolupament d’una funció industrial, comercial, de lleure, de serveis o emmagatzematge, pública o privada.

4.14.- Renou d’activitats: El que s’origina pel desenvolupament de qualsevol activitat.

4.15.- Renou de veïnatge: El que prové de les activitats domèstiques, com ara el funcionament dels electrodomèstics, dels aparells, dels instruments musicals o acústics, dels animals domèstics, així com també de les veus, els cants, els crits o altres accions assimilables.

4.16.- Valor guia: Nivell d’emissió o immissió que no s’haurà de sobrepassar dins les condicions establertes.

4.17.- Contaminació per renous i/o vibracions: Existència a l’ambient exterior i/o interior, de renous produïts per diferents emissors que causen molèsties o risc per a les persones, els béns, el desenvolupament de les activitats o el medi ambient.

4.18.- Vehicles de titularitat pública: Els que pertanyen o són emprats per un organisme públic o amb els quals es presta un servei o una activitat de titularitat pública, com ara els destinats als transport públic, a la neteja viària, a la recollida d'escombriaires i similars.

4.19.- Vehicles d’urgències: Els destinats a situacions d’emergència, a les quals cal fer front en un temps mínim, normalment dotats d’avisadors acústics, com ara els de la policia governativa autonòmica o municipal, els del servei d’extinció d’incendis i salvament, els de les ambulàncies i similars.

4.20.- Avisadors acústics (alarmes i sirenes): Es defineix com a sirena qualsevol dispositiu acústic instal·lat de forma permanent o esporàdica en qualsevol vehicle d’urgències. Una alarma és un dispositiu acústic que té com a finalitat avisar que un establiment, habitatge, vehicle o qualsevol altra classe de bé és objecte d’incendi, robatori o manipulació sense autorització del titular.

4.21.- Període diürn: Interval horari comprès entre les 8 i les 22 hores.

4.22.- Període nocturn: Interval horari comprès entre les 22 i les 8 hores.

4.23.- Zona de concurrència pública: Espais públics urbans a l’aire lliure per a l’ús de la població, com ara parcs, places, platges i similars.

Queden sotmeses a les seves prescripcions, d’observança obligatòria dins el terme municipal, totes les instal·lacions, els aparells, les construccions, les obres, els vehicles, els mitjans de transports i, en general, tots els elements, activitats, actes i comportaments que produeixin renous i vibracions que puguin ocasionar molèsties al veïnat o que modifiquin l’estat natural de l’ambient circumdant, qualsevol que en sigui el titular, promotor o responsable i lloc públic o privat, obert o tancat en el que estigui situat.

Els propietaris, posseïdors o encarregats dels generadors de renous, han de facilitar als inspectors municipals l’accés a les seves instal·lacions o als focus generadors de renous i disposar el seu funcionament a les diferents velocitats, càrregues o marxes que els indiquin els inspectors.

CAPÍTOL 2 – NIVELLS DE RENOU ADMISSIBLES EN EL MEDI URBÀ

1. En els treballs de planejament urbà i d’organització de tot tipus d’activitats i serveis, s’ha de preveure la seva incidència quant a renous i vibracions, a fi que les solucions i/o planificacions adoptades proporcionin el nivell més elevat possible de qualitat de vida.
2. En particular, entre altres aspectes, s’ha d’atendre:

• mapa sònic, en el cas que es compti amb aquest instrument;
• l’organització del trànsit en general;
• els transports col·lectius urbans;
• la recollida de residus sòlids;
• la ubicació de centres docents (parvularis, col·legis), sanitaris (consultoris metges) i llocs de residència col·lectiva (quarters, hospitals, hotels, residències d’ancians, convents);
• l’aïllament acústic en la concessió de llicències d’obres d’instal·lacions i obertura;
• la planificació i el projecte de vies de circulació amb els seus elements d’aïllament i amortiment acústic (distància a edificacions, arbrat, defenses acústiques per murs aïllants – absorbents, especialment en vies elevades i semi-soterrades) ;
• la planificació d’activitats a l’aire lliure que puguin generar ambients de renous en zones adjacents;
• totes aquelles mesures preventives, correctores i/o reparadores que siguin necessàries.
• Les activitats agràries que es desenvolupin en el medi natural

2.- Sense tenir en compte les pertorbacions produïdes pel trànsit rodat de vehicles, no es pot produir cap renou que sobrepassi, en el medi exterior, els nivells equivalents que s’indiquen a continuació:

1. Zones sanitàries:

   Entre les 8 i les 22 hores ................................ 45 dB

   Entre les 22 i les 8 hores ................................ 35 dB

2. Zones industrials i de magatzems:

   Entre les 8 i les 22 hores ................................ 65 dB

   Entre les 22 i les 8 hores ................................ 55 dB

3. Zones comercials i d’oci

   Entre les 8 i les 22 hores ................................ 65 dB

   Entre les 22 i les 8 hores ................................ 55 dB

4. Zones d’habitatges i edificis:

Entre les 8 i les 22 hores ................................ 55 dB

Entre les 22 i les 8 hores ................................ 45 dB

• Quan el renou de fons ambiental estigui comprès entre els màxims indicats i 5 dB més, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental en més de 3 dB.
• Quan el renou de fons ambiental estigui comprès entre 5 dB i 10 dB més que els màxims indicats, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental en més de 2 dB.
• Quan el renou de fons ambiental estigui comprès entre 10 dB i 15 dB més que els màxims indicats, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental en més d’1 dB.
• Quan el renou de fons ambiental sigui superior a 15 dB més que els màxims indicats, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental.

5.- La referència a les zones de la ciutat es correspon amb les establertes en el Pla urbanístic del municipi o en les ordenances municipals de l’edificació.

1. En els locals interiors d’una edificació, el nivell sonor expressat en dB que no s’ha de sobrepassar com a conseqüència de les fonts sonores situades a l’exterior de les zones, en funció de la zonificació, el tipus de local i l’horari, a excepció dels renous procedents del trànsit, és el que s’assenyala:

   NIVELLS MÀXIMS A L’INTERIOR DE L’EDIFICI

   Tipus d’edifici	Local	Dia (8-22)	Nit (22-8)
   Residencial privat (habitatges o vivendes)	Estances Dormitoris Serveis Zones comunes	35 30 35 35	30 25 30 30
   Residencial turístic	Zones d’estança Dormitoris Serveis Zones comunes	40 35 40 40	35 30 35 35
   Administratius i oficines	Despatxos professionals Oficines Zones comunes	40 40 40	35 35 35
   Sanitaris	Zonas d’estança Dormitoris Zones comunes	40 30 40	35 30 35
   Docents	Aules Sales de lectura Zones comuns	40 35 40	35 35 35

    

2. L’amidament s’ha de fer a l’interior de la propietat afectada, d’acord amb les especificacions de l’art. 41 d’aquesta Ordenança. Els nivells indicats d’immissió s’entendran mesurats amb la finestra tancada, i si es fan amb la finestra oberta s’aplicaran els nivells establerts a la taula d’exteriors, tenint en compte :

•  Quan el renou de fons ambiental estigui comprès entre els màxims indicats i 5 dB més, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental en més de 3 dB.

• Quan el renou de fons ambiental estigui comprès entre 5 dB i 10 dB més que els màxims indicats, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental en més de 2 dB.
• Quant el renou de fons ambiental estigui comprès entre 10 dB i 15 dB més que els màxims indicats, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental en més d’1 dB.
• Quant el renou de fons ambiental sigui superior a 15 dB més que els màxims indicats, la font no podrà incrementar el renou de fons ambiental.

3. En cas de creuament de zones s’aplicarà la més restrictiva.

Amb independència de les restants limitacions d’aquest títol, a l’interior de qualsevol espai obert o tancat, destinat a reunions, espectacles o audicions musicals (discoteques o similars), no es poden superar nivells sonors màxims de 90 dB en cap punt del local destinat a l’ús dels clients, excepte que a l’accés o als accessos del referit espai es col·loqui l’avís següent: "ELS NIVELLS SONORS DE L’INTERIOR PODEN PRODUIR LESIONS PERMANENTS A L’OÏDA". L’avís ha de ser perfectament visible, tant per seves dimensions com per la il·luminació.

En aquests locals és obligatori instal·lar un limitador de so.

CAPÍTOL 3 – CRITERIS DE PREVENCIÓ ESPECÍFICA

Tots els edificis han de complir les condicions acústiques de l’edificació que es determinen en la Norma bàsica de l’edificació – Condicions acústiques, les futures modificacions i altres normes que s’estableixin.

Tot vehicle de tracció mecànica ha de tenir en bones condicions de funcionament el motor, la transmissió, la carrosseria i altres elements capaços de produir renous i, especialment, el dispositiu silenciador dels gasos d’escapament, a fi que el nivell sonor emès pel vehicle amb el motor en marxa no excedeixi els límits que estableix el present títol.

1. Els conductors de vehicles de motor, excepte els que serveixen en vehicles dels cossos i les forces de seguretat, serveis d’extinció d’incendis i salvament i altres vehicles destinats als serveis d’urgència, s’han d’abstenir de fer ús dels seus dispositius acústics en tot el terme municipal durant les vint-i-quatre hores del dia, fins i tot en el supòsit de qualsevol dificultat o impossibilitat de trànsit que es produeixi en la calçada de les vies públiques.
2. Sols es justifica la utilització instantània d’avisadors acústics en casos excepcionals de perill immediat d’accident que no puguin evitar-se per altres sistemes.

1. El nivell d’emissió de renou dels vehicles automòbils en circulació serà:

2. En els casos en què s’afecti la tranquil·litat de la població, l’ajuntament pot assenyalar zones o vies en les quals algunes classes de vehicles a motor no puguin circular en hores determinades

3. Es prohibeix produir renous innecessaris a causa d’un mal ús o a la conducció violenta del vehicle, encara que estiguin dintre dels límits màxim admissibles

1. L’escapament de gasos ha d’estar dotat d’un dispositiu silenciador de les explosions de manera que en cap cas s’arribi a un nivell de renous superior al que s’estableix per a cada una de les categories de vehicles; el conductor no pot posar fora de servei el dispositiu dels silenciadors.
2. Tant en les vies públiques urbanes com en les interurbanes, es prohibeix la circulació de vehicles de motor amb l’anomenat "escapament de gasos lliure" i també d’aquests quan els gasos expulsats pels motors, en lloc de travessar un silenciador eficaç, surtin des del motor a través d’un silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, o bé a través de tubs ressonadors. En aquest casos es procedirà a adoptar la mida cautelar d'immobilització del vehicle d'acord amb l'establert a l'article 16.2
3. Igualment es prohibeix la circulació de vehicles a motor quan, per excés de càrrega, produeixin renous superiors als previstos en aquest títol.
4. Els usuaris de vehicles, excepció feta dels vehicles destinats als serveis d’urgència, policia o bombers, s’abstindran de fer ús dels dispositius acústics en tot el terme municipal durant les 24 hores del dia. Només serà justificable en cas de perill immediat d’accident.
5. Resta prohibit forçar les marxes dels vehicles a motor, acceleracions innecessàries, etc. que produeixin renous molests.
6. Resta prohibit fer voltes innecessàriament al voltant d’habitatges molestant el veïnat.
7. Resta prohibit fer funcionar els equips de música dels vehicles a un volum elevat amb les finestres obertes.
8. Llevat de situacions de congestió del trànsit, resta prohibit que els vehicles aturats a la via pública o altres espais públics, romanguin amb els motors en marxa durant més de dos minuts.

1. La Policia Municipal formularà denúncia contra el propietari de qualsevol vehicle que, al seu judici, sobrepassi els nivells màxims permesos, i li indicarà l’obligació de presentar el vehicle en el lloc i l’horari precisos per al seu reconeixement i inspecció. Si el vehicle no es presentés dins dels quinze dies des que es formula la denúncia, es presumirà la conformitat del seu propietari
2. Com a mesura cautelar, en cas de manifest i flagrant incompliment dels nivells de renou permesos, a judici de l’agent autoritzat, aquest podrà immobilitzar o retirar el vehicle i traslladar-lo al dipòsit municipal per al seu reconeixement i inspecció, cosa que, comunicada a l’infractor, s’haurà de fer en un termini màxim de 24 hores.
3. Si, inspeccionat el vehicle, aquest no superés els nivells sonors permesos, la denúncia seria sobreseguda.

1. La producció de renous en la via pública, en les zones de pública concurrència o a l’interior dels edificis, no pot superar en cap cas els límits que exigeixi la convivència ciutadana.

Els preceptes d’aquesta SECCIÓ es refereixen a renous produïts, especialment, en hores de descans nocturn, per:

1. to excessivament alt de la veu humana o l’activitat directa de persones;
2. sons i renous emesos per animals domèstics;
3. aparells i instruments musicals o acústics;
4. aparells domèstics.

En relació amb els renous de l’apartat a) de l’article anterior, queda prohibit:

1. Cantar, cridar i vociferar a qualsevol hora del dia o de la nit en la via pública.
2. Qualsevol tipus de renou que es pugui evitar en l’interior de les cases, en especial des de les deu de la nit fins a les vuit del matí, produït per reparacions materials o mecàniques de caràcter domèstic, canvi de mobles o per altres causes.

Respecte als renous del grup b) de l’article 17, es prohibeix des de les deu de la nit fins a les set del matí deixar en els patis, les terrasses, les galeries i els balcons o solars, aus i animals en general que, amb els seus sons, crits o cants molestin el descans o la tranquil·litat dels veïns. Igualment, durant les altres hores, n’han de ser retirats dels esmentats llocs pels seus propietaris o encarregats quan de manera evident ocasionin molèsties als ocupants de l’edifici o dels edificis veïns.

Amb referència als renous del grup c) de l’article 17, s’estableixen les prevencions següents:

1. Els propietaris o usuaris dels aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, tocadiscs, altaveus, pianos i altres instruments musicals o acústics en el propi domicili han d’ajustar-ne el volum de forma que no sobrepassi els nivells establerts en el cap. II.
2. Es prohibeix en la via pública i en zones de pública concurrència com places i parcs, entre d’altres, accionar aparells de ràdio i televisió, tocadiscs, instruments musicals, emetre missatges publicitaris i activitats anàlogues quan superin els nivells màxims del cap. II. En circumstàncies especials, una vegada avaluada la possibilitat de pertorbació al veïnat, encara que sigui temporal, l’ajuntament pot autoritzar o denegar la realització d’aquestes activitats.
3. Els assaigs o les reunions musicals, instrumentals o vocals, ball o dansa i les festes privades han de complir el que s’ha previst en els punts precedents i atendre el que estableix l’article 37.

Amb referència als renous del grup d) de l’article 17, es prohibeix utilitzar, des de les deu de la nit fins a les vuit del matí, qualsevol tipus d’aparell o instal·lació domèstica, com és el cas de les rentadores, liquadores, màquines de capolar i altres, quan puguin sobrepassar els nivells establerts en el cap. 2.

Les concentracions populars en la via pública o en espais oberts de caràcter comú o veïnal, derivades de la tradició, les concentracions de clubs o associacions, els actes culturals o recreatius excepcionals, les concentracions populars o els mítings polítics o sindicals i tots els que tenguin un caràcter o interès similar, han de comptar amb una autorització expressa de l’alcaldia, que podrà imposar condicions d’ordre públic. La sol·licitud s’ha de formular amb la mateixa antelació que la legislació assenyala per sol·licitar autorització governativa.

Qualsevol altra activitat o comportament singular o col·lectiu no comprès en els articles precedents que comporti una pertorbació per renous al veïnat, evitable amb l’observança d’una conducta cívica normal, se sancionarà d’acord amb el que estableix aquesta Ordenança.

SECCIÓ 4 – TREBALLS EN LA VIA PÚBLICA QUE PRODUEIXIN RENOUS 

No serà aplicable a aquestes feines l’establert al cap. 2 en renous derivats de l’actuació de la maquinària

1. Treballs amb maquinària pesant per a excavacions (excavadores, compressors, etc.):
   -Horari habitual: de 8 a 13 h i de 15 a 18 h, excepte mesos de maig, juny, setembre i octubre, amb un horari reduït, únicament de 8 a 13 h. Es prohibeixen totalment aquests treballs els mesos de juliol i agost (s’exceptua l’aplicació de la restricció a zones industrials, rurals o que no tenguin cap incidència sobre habitatges).
2. Feines de construcció habituals, de caràcter menys sorollós, acabats d’obra, etc.
   -Horari habitual: de 8 a 13 h i de 15 a 18 h.
   -Compliment de les condicions d’ emissió i immissió de renous establertes per la zona en qüestió.
   -Implantació de mesures correctores per complir amb les emissions, amb disposició de recinte aïllat acústicament per dur a terme tasques pròpies de l’obra que generin renous (per exemple disc tallant rajoles, etc).
3. Prohibició total de cap feina fora dels horaris indicats i en dies de festa.

1. Queden prohibides les activitats de càrrega i descarrega de mercaderies, manipulació de productes, caixes, contenidors, materials de construcció i objectes similars entre les 22 i les 8 hores quan aquestes operacions superin els valors guia d’immissió que estableix l’ordenança i afectin zones d’habitatges i/o residencials. Aquest horaris es poden variar en més o menys dues hores per part de l’ajuntament, que podrà fixar en un o més sectors del seu municipi uns horaris diferents a aquests en funció de la incidència de la temporada turística o circumstància similar, a una o totes les zones acústiques inclosa/es en el/s esmentat/s sector/s
2. És preceptiva l’autorització municipal expressa per a aquelles activitats que justifiquin tècnicament la impossibilitat de respectar els valors guia d’immissió
3. El titulars de les activitats de càrrega i descàrrega han de procurar que el personal al seu servei prengui consciència que en les tasques que duguin a terme han de produir el menor impacte sonor possible

1. No es poden col·locar màquines o òrgans en moviment de qualsevol instal·lació, en/o sobre parets, teulades, forjats o altres elements estructurals de les edificacions, tret de casos excepcionals en els quals es justifiqui que no es produeix cap molèstia al veïnat, s’instal·lin els corresponents elements correctors, o l’allunyament o aïllament de l’activitat respecte als habitatges sigui suficient. Igual restricció sofriran qualsevol màquina o aparell que produeixi molèsties al veïnat, independentment de la seva ubicació.
2. La instal·lació en terra dels elements anomenats s’ha de fer amb interposició d’elements antivibradors adequats.
3. La distància entre els elements indicats i el tancament perimetral, parets mestres o estructures, ha de ser d’un metre. Si les mesures correctores són suficients, de manera que no superin els límits establerts en aquest títol, es pot reduir la distància.

1. Els conductes per on circulen fluids, en règim forçat, han de comptar amb dispositius antivibradors de subjecció.
2. La connexió d’equips per al desplaçament de fluids, com és el cas d’instal·lacions de ventilació, climatització, aire comprimit i conductes i canonades, s’ha de fer mitjançant presa o dispositius elàstics. Els primers trams tubulars i conductes i, si és necessari, tota la xarxa, s’han de suportar mitjançant elements elàstics a fi d’evitar la transmissió de renous i vibracions a través de l’estructura de l’edifici.
3. Si es travessen parets, les conduccions tubulars i els conductes ho han de fer sense fitxar-se a la paret i amb un muntatge elàstic de provada eficàcia.

A partir de la vigència d’aquesta Ordenança no es permet:

• en les vies públiques i/o en les activitats, l’establiment de màquines i instal·lacions que originin en edificis residencials, sanitaris o educatius pròxims, nivells sonors superiors als límits assenyalats en el capítol 2;
• els equips de les instal·lacions d’aire condicionat, ventilació o refrigeració, com ventiladors, extractors, unitats condensadores i evaporades, compressors, bombes, torres de refrigeració i altres similars, que regeixin, en els edificis propis, contigus o pròxims, nivells sonors superiors als límits establerts en el capítol 2;
• l’establiment de les màquines o instal·lacions que originin en els edificis continguts o pròxims nivells de vibracions superiors als límits indicats en el cap.5.

Els infractors d’aquesta secció, amb la denúncia i comprovació prèvies del personal acreditat de l’ajuntament, seran requerits perquè cessin l’activitat pertorbadora, sens perjudici de la imposició de la sanció corresponent. A aquest efecte, el responsable del focus emissor té l’obligació de facilitar l’accés a l’edifici al personal acreditat de l’ajuntament.

• incompliment de qualsevol dels requisits establert a l'article 46 per als limitadors de
• Quan el renou procedent d'aparells productors de renou origini en habitacions de centres hospitalaris o en dormitoris de vivendes , nivells d'inmisió superiors a 7 dBA als permesos per aquesta ordenança,
• Quan s'incompleixin les prevencions establertes a l'article 20. 2 d'aquesta ordenança quant al renou en la via pública produïda per aparells de ràdio i televisió, tocadiscs, instruments musicals, emetre missatges publicitaris i activitats anàlogues

Excepte en casos excepcionals, es prohibeix fer sonar durant la nit elements d’avís, tal com sirenes, alarmes, campanes i similars.

Es regula en aquesta secció la instal·lació i l’ús dels sistemes acústics d’alarma i sirenes, a fi d’intentar de reduir al màxim les molèsties que el seu funcionament puguin produir sens que disminueixi la seva eficàcia.

Queden sotmeses a les prescripcions d’aquest títol, les activitats següents:

1. tots els sistemes d’alarma sonors que emetin senyals al mitjà exterior o a elements comuns interiors;
2. totes les sirenes instal·lades en vehicles, siguin de forma individual o formant part d’un element múltiple d’avís.

S’estableixen les categories d’alarmes següents:

Grup 1: les que emetin en l’ambient exterior.

Grup 2: les que emetin en ambients interiors comuns d’ús públic o compartit.

Grup 3: les que sols produeixin emissió sonora en el local especialment designat per a control i vigilància, que pot ser privat o corresponent a empresa o organisme destinats a aquest fi.

1. La instal·lació de qualsevol sistema d’alarma o sirena està subjecta a la concessió de la preceptiva autorització per part de l’ajuntament.
2. A fi de que l’administració municipal pugui disposar d’elements de judici per dictar resolució sobre la sol·licitud d’autorització, l’interessat ha d’adjuntar a aquesta els documents següents:

• Per a sirenes:
• llicència municipal;
• còpia del permís de circulació del vehicle on s’instal·larà la sirena;
• especificacions tecnicoacústiques de la font sonora, amb especificació del fabricant o facultatiu on s’indiquin els nivells sonors d’emissió màxima, el diagrama de directivitat i el mecanisme de control d’ús;
• lloc d’estacionament del vehicle, en el seu cas, mentre romangui en espera de servei.
• Per a alarmes d’edificis o béns:
• documentació que acrediti la titularitat dels locals o ens en els quals es pretén instal·lar;
• plànols 1:100 dels locals o immobles, amb clara indicació de la situació de l’element emissor;
• número, adreça postal i telefònica del responsable directe i subsidiari del control i desconnexió de l’element emissor en locals o immobles. Si n’és responsable una persona jurídica, s’ha d’adjuntar, a més, còpia de la llicència municipal que autoritzi l’exercici de l’activitat;
• especificacions tecnicoacústiques de la font sonora, detallant el mateix que l’assenyalat: els nivells sonors d’emissió màxima, el diagrama de directivitat i el mecanisme de control d’ús;
• adreça completa de la comunitat de propietaris o persona responsable, a fi que l’ajuntament informi de la instal·lació i indiqui els procediments de denúncia en els cas d’ús indegut o anormal del sistema.

Els titulars i/o responsables de sistemes d’alarma han de complir, o fer complir, les normes de funcionament següents:

2.- Es prohibeix l’activació voluntària dels sistemes d’alarma, excepte en els casos de proves i assaigs que s’indiquen:

• Excepcionals: són les que es fan immediatament després de la instal·lació per comprovar-ne el correcte funcionament. Poden efectuar-se entre les deu i les divuit hores de la jornada laboral.
• Rutinàries: són les de comprovació periòdica del correcte funcionament dels sistemes d’alarma. Sols es poden fer una vegada al mes i en un interval màxim de cinc minuts, dins dels horaris anteriorment indicats de la jornada laboral. La Policia Municipal ha de conèixer, prèviament, el pla d’aquestes comprovacions amb expressió del dia i hora en què es realitzaran.

4.- Les alarmes del Grup 1 han de complir els requisits següents:

• la instal·lació dels sistemes sonors en edificis s’ha de fer de tal manera que no deteriori el seu aspecte exterior;
• la duració màxima de funcionament continuat del sistema sonor no pot excedir, en cap cas, els seixanta segons;
• es pot autoritzar la instal·lació de sistemes sonors quan aquests repeteixin el senyal d’alarma un màxim de 4 vegades, separades cadascuna d’elles per un període mínim de trenta segons i màxim de seixanta segons de silenci, sempre que no es produeixi abans la desconnexió;
• si el sistema no s’ha desactivat una vegada acabat el cicle total, no pot entrar de nou en funcionament i, en aquests casos, s’autoritza l’emissió de llampecs lluminosos;
• el nivell sonor màxim autoritzat per a aquest tipus d’alarmes és de 85 dB, amidats a tres metres de distància i en la direcció de màxima emissió.

• la duració màxima de funcionament continuat del sistema sonor no pot excedir, en cap cas, els seixanta segons;
• s’autoritzen sistemes que repeteixin el senyal sonor un màxim de dues vegades, separades cadascuna d’elles per un període mínim de trenta segons i màxim de seixanta segons de silenci, si abans no s’ha produït la desconnexió;
• si acabat el cicle total no s’ha desconnectat el sistema, aquest no pot entrar de nou en funcionament, i en aquests casos s’autoritza l’emissió de llampecs lluminosos;
• el nivell sonor màxim autoritzat per a aquest tipus d’alarmes és de 70 dB, amidats a tres metres de distància i en la direcció de màxima emissió sonora.

7.- Quan l’anormal funcionament d’un sistema avisador produeixi molèsties al veïnatge i no sigui possible localitzar el titular de la instal·lació, l’administració municipal podrà desconnectar el sistema. Els costos generats per aquesta operació seran a càrrec del titular de la instal·lació.

    La mesura anterior s’entén sens perjudici de la imposició de la corresponent sanció quan les molèsties derivin d’acte imputables a l’actuació del propietari o industrial subministrador, com a conseqüència d’una instal·lació deficient de l’aparell o una falta de les operacions necessàries per mantenir-lo en bon estat de conservació

Els titulars i/o responsables de sistemes de sirenes han de complir, o fer complir, les normes de funcionament següents:

1. Sols s’autoritza la utilització de les sirenes quan el vehicle que les dugui es trobi realitzant un servei d’urgència.
2. Es prohibeix la utilització de sirenes durant els recorreguts de retorn a la base i durant els desplaçaments rutinaris.
3. Quan un vehicle dotat de sirena es trobi amb un embús de trànsit que impedeixi la seva marxa, el conductor ha de desactivar la sirena i deixar exclusivament en funcionament el sistema de llampecs lluminosos. Si la paralització del trànsit continua durant un període significativament llarg, es pot posar en funcionament la sirena en períodes no majors de deu segons per períodes de silenci no inferiors a dos minuts.

SECCIÓ 7 – CONDICIONS D’INSTAL·LACIÓ I OBERTURA D’ACTIVITATS

Les condicions exigides per als locals situats en edificis habitats i destinats a qualsevol activitat que pugui considerar-se com a focus de renou són les següents:

1. Els elements constructius horitzontals i verticals de separació entre qualsevol instal·lació o activitat que pugui considerar-se com un "focus de renou" i tot altre recinte contigu ha de garantir, mitjançant tractament d’insonorització apropiat, un aïllament acústic mínim de 45 dB i en totes les freqüències) si s’ha de funcionar entre les 22.00 i les 8.00 hores, encara que sigui de forma limitada,
2. El conjunt d’elements constructius dels locals en els quals estiguin situats els focus de renou no contigus en altres edificacions, com són façanes i murs de patis de llum, han d’assegurar una mitjana d’aïllament mínim al renou aeri de 33 dB durant l’horari de funcionament de dit focus de renou.
3. Els valors d’aïllament es refereixen també als orificis i mecanismes per a la ventilació dels locals emissors, tant a l’hivern com a l’estiu.
4. El subjecte passiu de l’obligació d’incrementar l’aïllament fins als mínims assenyalats és el titular del focus de renou. En relació amb el punt 1, quan el focus emissor de renou sigui un element puntual, l’aïllament acústic podrà limitar-se a aquest focus emissor, sempre que amb ell es compleixin els nivells exigits en el capítol 2. El compliment de les disposicions d’aquest article no eximeix de l’obligació d’ajustar-se als nivells exigits en el capítol 2.
5. Totes les activitats susceptibles de produir molèsties per renou han d’exercir la seva activitat amb les portes i finestres tancades.
6. Totes les condicions hauran de ser justificades mitjançant l´estudi corresponent, previ a la concessió de la llicencia d´instal·lació.

1. descripció de l’equip musical (potència acústica i gamma de freqüències);
2. ubicació, nombre d’altaveus i descripció de mesures correctores (direccionalitat, subjecció, entre altres);
3. descripció dels sistemes d’aïllament acústic, amb detall de les pantalles d’aïllament, especificació de gammes de freqüència i absorció acústica;
4. càlcul justificatiu del coeficient de reverberació i aïllament.

3.- S’ha d’afegir al renou musical el produït per altres elements del local, com extractors, càmeres frigorífiques, grups de pressió i altres. El nivell màxim no pot ultrapassar els límits fixats en el capítol 2.

1. descripció del local, amb especificació dels usos dels locals confrontants i la seva situació respecte a habitatges;
2. descripció de les mesures previstes i justificació tècnica de la seva efectivitat, tenint en compte els límits establerts en aquest títol.

CAPÍTOL 4 – AMIDAMENT DE RENOUS I LÍMITS DE NIVELL

1. S’utilitzaran com aparells d’amidament de so els sonòmetres que compleixin els requisits establerts per la Norma UNE 21.314/75 o la CEI 651, tipus 1 o 2. o normes que les actualitzin
2. La resta dels aparells que s’utilitzin en l’amidament, com registradora gràfica, amplificadors, etc., han de complir igualment amb la Norma citada en l’apartat anterior.

1. La determinació del nivell sonor s’ha de fer i expressar en decibels ponderats, conformement a la xarxa de ponderació normalitzada A (dB). Norma UNE 21.314/75.
2. No obstant, i per als casos en què s’hagin d’efectuar amidaments relacionats amb el trànsit terrestre i aeri, s’utilitzaran els criteris de ponderació i paràmetres d’amidament adequats, de conformitat amb la pràctica internacional.
3. El mètode de representació del renou d’aeronaus percebut en el sòl s’efectuarà per la Norma UNE 74-037, com a criteri general i sens perjudici de poder aplicar altres mètodes que estableixi la Comunitat Econòmica Europea o legislació concordant.

L’avaluació dels nivells de renou es regeix per les normes següents:

2.- Els amidaments s’han de dur a terme en les condicions següents:

1. els amidaments a l’exterior de l‘activitat emissora s’ha de fer entre 1,2 i 1,5 metres sobre el sòl i a 1,5 m de la façana o del límit de la propietat;
2. els amidaments a l’interior del local receptor s’ha de fer, almenys, a 1 metre de distància de les parets, entre 1,2 i 1,5 metres sobre el sòl i aproximadament a 1,5 metres de la finestra o finestres; o, en tot cas, al centre de l’habitació.

4.- En previsió dels possibles errors d’amidament, quan aquest requereixi una precisió especial, o si així ho sol·licités l’interessat, cal adoptar les precaucions següents:

1. Contra l’efecte de pantalla: l’observador se situarà en el pla normal a l’eix del micròfon i tant com més separat d’aquest millor, que sigui compatible amb la lectura de cada escala sense error de paral·lelatge.
2. Contra l’efecte del vent: quan s’estimi que la velocitat del vent és superior a 0,8 m/s, cal emprar una pantalla contra vent. Per a velocitats superiors a 1,6 m/s hom desistirà de fer l’amidament a no ser que s’emprin aparells especials.
3. Contra la distorsió direccional : situat en estació a l'aparell se li girarà a l'interior de l'angle sòlid determinat per un octant , i se fixarà a la posició de lectura de la qual sigui equidistant dels valors extrems això obtinguts. Contra l'efecte cresta: s'iniciaran les medicions a la velocitat ràpida i quan la lectura fluctuant es desviï més de tres dBA s'utilitzarà la velocitat lenta.
4. Es practicaran sèries de tres lectures a intervals d'un minut a cada fase de funcionament del manantial renouer, i en tot cas un mínim de tres, i s'admetrà com a representatiu el valor mig més alt aconseguit a les lectures de la mateixa sèrie,. Aquest resultats es rebutjaran quan solament s'0elevin tres dBA o menys sobre el renou de fons.

La valoració dels amidaments s’efectuarà d’acord amb el tipus de renou a mesurar:

1. Renous de tipus continu: es farà amb el sonòmetre en l’escala dB(A) i utilitzant l’escala lenta (slow). Així mateix, l’amidament es podrà fer amb un equip de mesura que tengui la resposta de nivell continu equivalent leg.
2. Renous de tipus discontinu: per amidar-los és necessari un equip que tengui una escala leg. amb un període d’integració igual o major a 60 segons.
3. En cas de renous cas de renous de tipus discontinu amb puntes molt elevades, aquestes seran tingudes en compte.

CAPÍTOL 5 – VIBRACIONS

1. Els avenços obtinguts en la tècnica de construcció d’edificis i en la fabricació d’aparells mecànics amb elevada potència, trànsit rodat i pesant, fan que es produeixi una contaminació per vibracions.
2. Dels tres paràmetres que s’utilitzen per mesurar les vibracions (desplaçament, velocitat i acceleració), s’adopta l'acceleració en metres per segon al quadrat com a unitat de mesura (m/s2).
3. S’adopten les corbes límits de vibració en acceleració de la forma DIN-4 150 que coincideixen amb l’apartat 1.38 "Intensitat de percepció de vibracions K", de l’annex 1 de la Norma bàsica d’edificació, sobre condicions acústiques dels edificis. Es fixa per a zones residencials un límit de KB de dia de 0,2 i de nit 0,15 per a vibracions contínues. En zones industrials es tolera un nivell de vibracions de KB=0,56.

No es pot permetre cap vibració que sigui detectable sense instruments d’amidament en llocs on s’efectuï la comprovació. Per a la seva correcció es disposaran bancades independents de l’estructura de l’edifici i del sòl del local, maneguins elàstics, muntatges flotants, etc. i dispositius antivibradors per a tots aquells elements que originin vibració

En aquells locals on es disposin d´aparells de reproducció musical hi ha d’haver limitadors de so, els quals, i als efectes de garantir el compliment dels nivells establerts en aquesta ordenança, han de ser precintats pels òrgans municipals competents.

Les condicions mínimes que hauran de complir aquests aparells seran les següents:

• Caràtula o tapa, precintable, que eviti manipulacions estranyes o imprevistes.
• Calibratge del nivell de sortida al valor màxim autoritzat.
• Adaptació de la taula de mescles a qualsevol etapa, mitjançant selecció de tres nivells d’ entrada.
• Calibratge in situ de gran simplicitat.

1. Els serveis d'inspecció municipal (tècnics i policia local) poden realitzar, d'ofici o a instància de veïns, associacions o qualsevol altra persona interessada, les inspeccions que resultin necessàries per garantir el compliment del que preveu aquesta Ordenança. Tot això sens perjudici de l'establert en l'article 78 del Decret 18/1996, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el reglament de les activitats classificades, referit a les entitats col·laboradores en aquesta matèria.
2. Als efectes de realitzar les comprovacions corresponents sobre els valors establerts en el capítol 2, la batlia també pot designar aquells policies locals o personal municipal que hagi acreditat una formació específica en aquesta matèria.
3. Les que es refereixen a la regulació del renou de trànsit corresponen a la policia local.

1. El responsable de focus emissor està obligat a permetre l'accés als inspectors municipals, per tal de dur a terme la visita d'inspecció. A aquests efectes, els titulars de les activitats han de fer funcionar els focus emissors en la forma que se'ls indiqui, perquè aquells puguin procedir als a fer els amidaments i les comprovacions escaients. Aquest personal municipal podrà requerir la informació i la documentació administrativa que autoritzi les activitats i instal.lacions objecte d'inspecció.
2. De les comprovacions efectuades cal estendre'n acta, de la qual s'ha de lliurar una còpia al titular o a la persona responsable de l'activitat en el moment de la inspecció podent- se adoptar les mides cautelares que corresponguin. L'acta dóna lloc, si escau, a la incoació del corresponent expedient sancionador i en ella hauran de figurar igualment les mesures cautelares adoptades.
3. Qualsevol actuació municipal realitzada en execució d'aquesta ordenança obliga els responsables al pagament de les exaccions establertes en les ordenances fiscals vigents d'aquest Ajuntament.

Es consideren infraccions administratives, a efectes d'aquesta ordenança ,les accions i les omissions que contravenen les obligacions que estableix aquesta ordenança.

Els preceptes que s'incorporen a continuació ho són sens perjudici de l'establert en el Decret 20/87, per a la protecció del medi ambient contra la contaminació per emissió de renous i vibracions i el títol III de la Llei 8/95, de 30 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'activitats classificades i parcs aquàtics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus , en relació amb els riscos produïts, el grau d'intencionalitat i la reincidència, de conformitat amb la tipificació que estableixen els articles següents.

Es tipifiquen com a infraccions administratives les següents:

Es consideren infraccions molt greus :

1. aquelles que puguin suposar un perill imminent per a les persones o els bens
2. La emissió dolosa de certificacions o informes incorrectes
3. . Posar en funcionament focus emissors quan se n'hagi ordenat el precinte o la clausura
4. la reincidència, per comissió dintre del termini d'un any , de més d'una infracció greu quan així s'hagi declarat per resolució ferma
5. Superar en més de 13 unitats els valors guia d'immissió establerts al capítol 2 d'aquesta ordenança.

Es consideren infraccions greus :

1. aquelles que suposin un incompliment d'alguna de les prescripcions establertes en aquesta ordenança o en la legislació vigent sempre que no es produeixi un perill imminent per a les persones o els bens
2. La posada en funcionament de instal·lacions sens les autoritzacions preceptives o sense disposar de l'aïllament acústic i/o vibratori imposat a la llicència o exigit a les normes específiques o l'ampliació sense llicència de les activitats susceptibles de produir molèsties per renous i/o vibracions.
3. Les instal·lacions d'equips o aparells que, estant sotmesos a homologació o aprovació de qualsevol tipus, s'instal·lin sense haver-les obtingut.
4. L'expedició de certificacions o de documents de forma incorrecta, negligent o que doni lloc a engany.
5. La omissió de dades, ocultació d'informes u obstrucció de l'activitat inspectora de l'administració que tengui per objecte induir a confusió o reduir la transcendència dels riscos per a les persones o l'impacte ambiental que pogués produir el seu desenvolupament o funcionament.
6. No contractar el manteniment de les instal·lacions que estiguin obligades o contractar-ho amb empreses no autoritzades.
7. No realitzar les revisions que exigeixi la normativa aplicable.
8. La posada en marxa d'aparells o instal·lacions precintades, clausurades o amb limitació d'horari ordenat per l'autoritat competent
9. No corregir las deficiencies observades o desatendre el requeriment municipal per a la correcció de les deficiències observades o els terminis assenyalats per adoptar-les.
10. Superar en més de 7 unitats els valors guia d'immissió establerts al capítol 2 d'aquesta ordenança. O superar en més de 6 unitats els valors límits d'emissió dels vehicles establerts en el capítol 3
11. La circulació de vehicles de motor amb l'escapament lliure o amb silenciadors incomplets, inadequats o deteriorats.
12. No presentar el vehicle per al seu reconeixement i inspecció.
13. la reincidència, per comissió dintre del termini d'un any , de més d'una infracció lleu quan així s'hagi declarat per resolució ferma.

Es consideren infraccions lleus

3. aquelles que suposin un incompliment d'alguna de les prescripcions contingudes en aquesta ordenança, de les contemplades a la llei 8/1995 de 30 de març, sempre que d'elles no se'n derivi una disminució de la seguretat

1. Superar fins a 7 unitats els valors guia d'immissió establerts al capítol 2 d'aquesta ordenança o Superar fins a 6 unitats els valors límits d'emissió dels vehicles establerts en el capítol 3

3. Incomplir l'horari fixat.

Qualsevol altre infracció a l'establert en aquesta ordenança i no recollida en els apartats anteriors

Són responsables de les infraccions:

• Els titulars de les llicències o autoritzacions municipals.
• Els explotadors de l'activitat.
• Els tècnics que lliurin els certificats corresponents.
• El titular del vehicle o el seu conductor.
• El causant de la pertorbació.

CAPÍTOL 9 – SANCIONS

Les sancions per les infraccions a aquestes normes son les que a continuació es determinen sens perjudici que si resultés, vist l'expedient sancionador instruït que la competència correspon a altre Administració es procedirà a donar trasllat a ella de las actuacions i informes obrants a l'expedient i si s'estimés que pugessin donar-se els elements necessaris per la consideració de l'acció u omissió com subsumible en un tipus penal, l'instructor s'abstindrà de seguir el procediment sancionador i es donarà compte al Ministeri Fiscal són

1. per a infraccions molt greus

Les infraccions contemplades a l'article 50.1 apartats a,b,c,d) seran sancionats, d'acord amb la llei 8/1995 amb multa de 600.001 fins a 5.000.000 de ptes , límit que es podrà incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut si aquest fòs superior a la sanció que correspongui. Igualment es pot imposar la sanció de suspensió de l'activitat per un període màxim de tres anys .

L 'incompliment de l'apartat e) serà sancionat conforme el Decret 20/1987 amb multa de fins a 100.000 ptes Igualment es pot imposar la sanció de precinte del focus emissor per un període màxim de tres anys

Les infraccions contemplades a l'article 50.2 apartats a) fins a l'i) podran ser sancionades por via administrativa en funció del risc que comportin per a les persones o per als bens, de l'existència d'intencionalitat o reiteració i de la naturalesa del perjudicis ocasionats, I d'acord amb la llei8/1995 la sanció serà de multa d'entre 200.001 a 600.000 ptes. i es podrà imposar la sanció de suspensió de les activitats per un període màxim de sis mesos

Les infraccions als apartats j) a l) seran sancionat conforme estableix el Decret 20/1987 amb una multa de fins a 100.000 ptes , podent-se igualment procedir al precinte del focus emissor o del vehicle per un període de per un període màxim de sis mesos.

La infraccions contemplada a l'article 50.3 apartat a) serà sancionada via administrativa, d'acord amb la llei 8/1995 amb una multa d'entre 20.000 a 200.000,- ptes.

Les infraccions a l'apartats b) seran sancionat conforme estableix el Decret 20/1987 amb una multa de fins a 100.000 .

La infracció a l'apartat c) serà sancionada d'acord amb la llei 11/1999 de 21 d'abril amb multa de fins a _____________ ( + 20.000 hab. 75.000 // d'entre 50001 a 20.000 =50.000,- i menys de 5.000= 25.000)

La infracció a l'apartat d) serà sancionada depenent la normativa que es vulneri.

L'òrgan competent per a imposar les sancions per infraccions lleus serà l'alcalde.

Les sancions corresponents a cada classe d’infracció es graduen tenint en compte els criteris següents, que poden ser valorats separadament o conjuntament:

1. L’afectació a la salut de les persones
2. L’alteració social a causa del fet infractor
3. La possibilitat de restabliment de la realitat fàctica
4. El benefici derivat de l’activitat infractora
5. El grau de malícia del causant de la infracció
6. El grau de participació en el fet per títol diferent de l’anterior
7. La capacitat econòmica de l’infractor
8. La reincidència

Els expedients sancionadors es sotmetran als principis de la potestat sancionadora establerts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el D 14/11994, de 10 de febrer , pel qual s’aprova el Reglament del procediment a seguir per l'administració de la CAIB en l'exercici de la potestat sancionadora o normativa que en matèria de procediment es dicti, amb caràcter general per part de l'Estat o específicament en matèria de disciplina ambiental per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

La imposició de sancions no afectarà l’obligació dels responsables de restaurar la realitat ambiental alterada, ni la d’indemnitzar pels danys i perjudicis ocasionats en el seu cas a l’Administració i/o a terceres persones.

El règim que estableix la present Ordenança s'entén sens prejudici de les intervencions que corresponguin a altres organismes de l'Administració en l'esfera de les seves respectives competències.

1. Les disposicions contingudes en aquesta Ordenança s'aplicaran a totes les activitats i instal·lacions existents en el moment que entri en vigor, independentment de la data en què s'hagués obtingut l'autorització, sens perjudici de complir, a més, les exigències de funcionament establertes anteriorment i qualssevol altres normes que li fossin aplicables.
2. Les activitats i instal·lacions que, comptant amb les preceptives llicències municipals d'instal·lació i funcionament, produeixen renou del qualificat com objectiu per aquesta Ordenança o vibracions superiors als permesos, disposaran d'un termini de sis mesos per adaptar els establiments per tal de garantir en tot moment el respecte als nivells autoritzats.

Es concedeix un termini de sis mesos, comptats des de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança, perquè les activitats musicals legalment autoritzades instal·lin els equips limitadors-registradors de sons.

Primera.- L'entrada en vigor de futures normes amb rang superior al d'aquesta Ordenança que afectin les que s’hi regulen determinarà l'aplicació automàtica d'aquelles i la posterior adaptació de l'ordenança en el que fos necessari.

Segona.- Batlia dictarà les resolucions i adoptarà les mesures que consideri necessàries per a la concreció, el desenvolupament i l’aplicació del que estableix la present Ordenança, de conformitat amb l'atribució de competències regulades en la legislació de règim local.

Tercera.- La present Ordenança entrarà en vigor l'endemà que es publiqui al BOIB i, en tot cas, una vegada transcorregut el termini de quinze dies hàbils a partir de la recepció de la comunicació de l'acord de la seva aprovació definitiva pels òrgans administratius corresponents, en la forma que estableix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, modificada per la Llei 11/1999, de 21 d'abril.

Única. Amb l'entrada en vigor de la present Ordenança queden derogades totes les normes o acords municipals de rang igual o inferior que s'oposin al que regula aquesta Ordenança, la contradiguin o hi resultin incompatibles.

    Ciutadella de Menorca, 2 de novembre de 2001
    L'Alcalde; Pau Lluch Mesquida.